Sant Jordi sempre ha estat molt unit per força de superació i contra la tirania.- Hi ha moltes llegendes entorn d'aquest sant molt venerat a Europa, sobretot, en època medieval. En moltes d'elles el Sant acaba matant el drac muntat amb el seu cavall blanc. És a dir, el bé triomfa sobre el mal. Coneixerem una mica més la història de Sant Jordi, unit a les croades, a les llegendes medievals i a la defensa del poble cristià contra els atacs dels infidels. Volem destacar que hi ha moltes versions, però tan sols ens acostarem a la versió més antiga i expandida per les esglésies d'Orient i Occident.
Sant Jordi va néixer cap a l'any 275 o 280 (Segle III d. C.) a Capadòcia – pertanyent a la regió d'Anatolia (Capadòcia abans era Armènia i ara pertany a Turquia) en temps de l'Imperi Romà; era fill d'una família romana de nobles acomodats de religió cristiana.
Sent un nen perdrà al seu pare, Geronci i viatjarà amb la seva mare Policromia (d'origen grega) a Palestina, al poble de Lydda o Diospolis, on la seva mare va néixer, i lloc on es criaria.
A Palestina rep el tractament de cavaller i ben aviat passar a ser guàrdia personal de l'emperador Dioclecià (285-305). Aquest mateix emperador va perseguir sense pietat a tots els cristians del seu imperi.
La Llegenda de Sant Jordi i el Drac
Sent un jove oficial en terres de Líbia, va estar la ciutat de Silca. Explica la llegenda que un drac, va estar atacant Silca durant un període de temps. El drac era molt feroç i s'emportava nens, joves i dones que acabaven morts. Un bon dia el drac va exigir que li lliuréssin a la bella filla del Rei de Silene. El monarca horroritzat va oferir al drac totes les belles pertinences que tenia a canvi de la vida de la seva filla. El poble es va indignar d'aquelles paraules i va exigir al rei que lliurés a la seva filla ja que ells havien perdut als seus fills i sers estimats durant els atacs del drac a la població. Però el rei no volia aquella mort horrible per a la seva filla. Per a apaivagar els desitjos del poble, el monarca va acceptar lliurar-li a la princesa.
La va beneir i la va deixar fora les muralles de la seva ciutat perquè el drac la recollís.
Sant Jordi que en aquest moment va arribar a la ciutat es va trobar amb la bella jove a la qual li va preguntar que ocorria perquè plorava desconsolada. La donzella li va respondre a les seves preguntes com va poder. Sant Jordi li va oferir la seva ajuda i la seva protecció. En aquest moment, justament, va arribar el drac enfurismat que sortia del llac on vivia. Ràpidament Sant Jordi va muntar sobre el seu cavall, va treure la seva espasa i amb molt de coratge se li va enfrontar. Mentre lluitava es va encomanar a Déu oferint-li aquella bèstia del mal a canvi de la victòria. En la seva armadura el símbol de la creu en blanc lluïa sobre el seu pit i mentre batallava, Sant Jordi continuava advocant-se a Déu.
Una vegada que va poder controlar a l'animal, el cavaller va demanar a la princesa que lligués al coll del drac el seu cinturó i ella així ho va. La gent del poble que van seguir el combat des de les muralles van sortir a veure mort al drac. Van carregar amb carro a la bèstia mitològica encara viva, adormida, a causa de l'impacte del cavaller cristià amb la seva espasa.
Una vegada a la ciutat, davant tota la població i del rei, Sant Jordi els va dir:
“El monstre està adormit, no despertarà, però Déu vol que l'honreu rebent el sagrament del baptisme. Deixeu les vostres creences i lliureu-vos al Déu dels cristians i a canvi jo mataré al drac amb la meva espasa”. De seguida que el drac semblava que anava despertant la gent es va horroritzar i es va deixar batejar pel sant.
Quan el drac va despertar, Sant Jordi va muntar en el seu cavall i amb la seva espasa va travessar al drac, caient aquest desplomat a terra. La seva sang es va escampar per tot arreu i de genolls Sant Jordi va lliurar a Déu la seva victòria.
Al principi, explica la llegenda, Sant Jordi va ocultar la seva religió fins que un temps després va decidir fer pública la seva condició de cristià. Quan l'emperador va conèixer aquesta dada, no va dubtar i va ordenar executar al jove cavaller. Sant Jordi va protestar i va criticar la política persecutòria de l'emperador.
Dies després de la seva tortura per part de l'exèrcit romà, Sant Jordi va ser decapitat, morint així el 23 d'abril del 303. La seva tortura va tenir com a escena les muralles de Nicomedia (Turquia), on estava destinat.
Els testimonis de les seves tortures i posterior mort van acudir a l'emperadriu Alejandra de Bizanci per a explicar-li aquell moment. Els mateixos van convèncer a la monarca que es convertís al cristianisme.
El seu cos va ser sepultat en la població de la seva mare: Lydda, també coneguda com “*Hagio Georgiopolis”. La seva tomba encara és venerada pels cristians, principalment pels cristians ortodoxos grecs. En la inscripció de la seva tomba es llegeix: “Sant Jordi, portador de l'estendard” en grec.